Nou curs

Cada curs pot semblar una rutina més, però cada dia, cada curs té la seva novetat, la crida d'un nou repte. Certament no ens estem referint a la "nova" LOMCE, car tot i la seva voluntat, no ens porta res de nou, a no ser que considerem així els tics del passat que vol recuperar. No; al nostre entendre el repte que ens porta aquest curs és una forta consciència de l'existència d'una realitat social, econòmica i cultural que inunda tots els ambients, que és tossuda i intrusiva; entra a les escoles, les institucions, les associacions i a les cases, primer amb indignació, després amb esperança, però deixant rastres de compromís, al crit de: ja n'hi ha prou!

Educar és apassionant, sobretot perquè és un exercici de consciència, de prendre consciència del món. És cabdal que els alumnes tinguin espais per somniar en un món millor, però és desperts i ben atents a la realitat present i coneixedors del passat, que els farà constructors "reals" del futur somniat.

Ara, avui i aquí ens toca ser testimonis del que vivim, portar-ho a la nostra paraula de cada dia, i ensenyar que els somnis es construeixen dues vegades, una amb els ideals i una altra amb les mans. Ens toca obrir-los camins al compromís, mostrar-nos radicals contra la injustícia, fermament defensors del respecte a la diversitat cultural, de creences o idees, conreadors del dret de cada persona a expressar la seva opinió. Els nostres valors neixen de la recerca de la veritat i autenticitat, i ens exigeixen per un costat no acceptar els  representants polítics que no respecten els mínims principis ètics ni democràtics, però per altra subratllar aquells que donen testimoni de principis democràtics, i si no hi són, animar els nostres alumnes a esdevenir-ho el dia de demà.

La sostenibilitat del nostre planeta, de les cultures i de la humanitat sencera s'ha de construir sobre els pilars de l'esperança, l'amor i la justícia, valors que hem de ser capaços de transmetre cada dia a aquestes persones que tenim al davant. Encara que sigui passant per sobre de les grans multinacionals alienadores de l'expressió màxima de la persona i a pesar de la globalització tecnològica que sembla l'única raó futurible, això serà possible. I ho serà també gràcies a tu.

Sí, els continguts pesen, i si hi ha revàlides, diran que encara més, però és l'essència humana de cada persona el que mereix una atenció especial. Hem de posar cada alumne en camí de descoberta de l'essència de la seva sensibilitat per l'altre, de la compassió pel necessitat, de la humilitat en l'èxit, i la solidaritat en la necessitat, en l'experiència de crear quelcom nou i millor ara i aquí, per tu, per tots. Crear un somni, potser el nostre, segur que el seu.

Per acabar, molts ànims, una forta abraçada i Mario Benedetti:

Què els queda per provar als joves

en aquest món de consum i fum?

Vertigen?Ensurts? Discoteques?

també els queda discutir amb Déu

tant si existeix com si no existeix

estendre  mans que ajuden

a obrir portes entre el cor propi i l'aliè

i sobretot els queda fer futur

malgrat els roïns del passat

i els savis bergants del present.

Tots plegats som un!!!