diumenge, 2 de novembre de 2014

La religió a les escoles

Les diverses institucions –congregacions, fundacions, associacions-  intentem ser conscients de la diversitat de reptes als que l'escola ha de fer front. A tots ells, els equips directius hi volen donar una resposta adient, fidels a la qualitat i calidesa educativa i evangèlica que els ha caracteritzat des de vell antuvi. De tots els reptes, el tema de la religió –matèria, assignatura, clima...- esdevé  nuclear a tots ells, car és una opció plenament compromesa en la pròpia missió i esdevé la raó de ser dels nostres centres educatius. Això ens exigeix obrir un debat, clar i sincer, al respecte i posar sobre la taula la possibilitat de treballar el fet religiós fidels a les nostres arrels però amb esperit de renovació del nostre llenguatge, disposats a trencar amb la vella simbologia carismàtica, oberts als signes del nostre temps i compromesos en una nova manera de viure la bona notícia. La pregunta és: Com compartir l’essència enriquidora del missatge sense ser traïts per la presència dels mediadors del missatge?

Aclarir el tema de la religió a l’escola esdevé un aspecte de rabiosa necessitat una vegada som capaços d’adonar-nos de la gran oportunitat que ens aporta la secularització de les institucions dedicades a l’educació cristiana al nostre país. Aquesta és transformació interna, però molt més de l’entorn “real” de les nostres escoles, que acompanyada d’una gran diversitat cultural i religiosa ha esdevingut un nou ecosistema per l’ensenyament de la religió als nostres centres. Com diu Teresa Guardans  “La diversitat ens ha posat cara a cara davant l'evidència que el terme "religió" és immensament polivalent”. És clar que ara, quan parlem d’educació religiosa, fet religiós o assignatura de religió, tenim dubtes.  Se’ns fa una bola a la gola quan hem de mastegar a la vegada, per un costat, el vell currículum de l’assignatura i les monumentals rutines –pastorals-  de l’any litúrgic  i per un altre les noves dinàmiques de treball de la interioritat, l’espiritualitat transversal i el diàleg interreligiós.

La religió i la pastoral davant –o darrera- s’ha reduït a un contingut –temari- repetitiu, gairebé viciat, any a any, fins al punt de perdre tot l’encant de novetat, de notícia nova.  Hem de canviar la religió a l’escola, hem de trencar les velles rutines i ser capaços de sorprendre, primer a nosaltres mateixos, car som capaços de fer-ho molt millor i després als altres, els nens, que són els que més ens ho reclamen.

El fet religiós a l’escola té tres ambients de treball que, mantenint els lligams amb la missió comú, tenen connotacions que cal remarcar.
·         El primer ambient i més important és l’ambient global del centre, de l’escola evangelitzadora que respira acompanyament, acollida, celebració, creixement i que proposa uns itineraris de coneixement, descoberta del carisma, de la vocació personal i de fe. El podríem anomenar l’ambient pastoral.
·         Un segon ambient que podríem anomenar curricular, és un espai més concret de l’àrea de religió, tot i que les altres àrees d’aprenentatge també i tenen molt a dir, però en definitiva un espai on s’integren el conjunt de coneixements –conceptuals i actitudinals – que fonamenten intel·lectualment el fet religiós.
·         El tercer ambient és del tot personal, car és el moment on mitjançant el contacte, l’escolta activa o l’espai personal acostem els nostres cors per crear lligams d’humanitat, de fraternitat. És on l’acompanyament és més íntim, el podríem anomenar espai de tutoria.

En Xavier Melloni arriba a una definició de Fet Religiós vinculant-t’ho a tres arrels etimològiques que hem semblen molt interessants. Són:

- Religió com “religare”: crear lligams, establir vincles, relacions en constant evolució, no estàtica. Contra al confusió, la soledat, la incertesa. Per això relació:
  • Amb una Realitat Última o Transcendent. Déu? Amb quins adjectius?: les creences estan en relació amb Déu. Creences que poden esdevenir conviccions.
  • Amb l’altre, amb els altres éssers humans: els codis de comportament es relacionen amb els grups humans.
  •  Amb la realitat o món: els ritus posen en relació la persona i la natura, el temps i l’espai.
- Religió com “re-legere”: rellegir, interpretar el misteri del Déu de la Vida, el sentit de la vida i de la mort, el perquè del mal, de l’existència... Religions coma  retall de l’invisible, mediacions. Direccions, itineraris.

- Religió com a “re-elegire”: Oportunitat d’optar per... contínuament. Elecció existencial constant, des de la pròpia llibertat. Exercici de responsabilitat personal en recerca constant. Per exemple, en l’adhesió diària a Jesús, el Natzarè. D’aquesta manera la fe és madura i personal.

Crec que el repte ens planteja la necessitat d’implementar en els nostres centres projectes que detallin les processos necessaris pels que ha de passar un infant per assegurar el seu creixement interior, per apoderar-los en la competència emocional i el cultiu de virtuts personals que li desvetllin l’espiritualitat.

Les teories en psicologia sobre la multiplicitat de les intel·ligències què, segons Gardner, disposem els humans per crear les respostes que oferim a l’entorn són 8. I en l’àrea de l’educació cristina, de l’ensenyament de la religió i del treball pastoral també les hem de tenir en compte. D’entre aquestes les Intel·ligències Inerpersonals i Intrapersonals han estat abastament desenvolupades per altres autors, que les han complementat i aprofundit, definint la Intel·ligència Emocional(D.Goleman) i la intel·ligència Espiritual (Zohar i Marshall).

Hem de començar per introduir de forma decidida la Intel·ligència espiritual o existencial –IE- en el currículum dels centres. La IE és el complement ideal de les emocions humanes i la definim com la capacitat de situar-se un mateix en relació amb les facetes més extremes dels cosmos −allò infinit i infinitesimal− i la capacitat de situar-se un mateix en relació amb determinades característiques existencials de la condició humana, com el significat de la vida i de la mort, del destí final del món físic i el món psicològic, i certes experiències com sentir un profund amor o quedar-se absort davant d’una obra d’art.

És l’inici de la cultura i formació religiosa als nostres centres. En el procés d’aprenentatge de l’alumne aquestes intel·ligències s’han d’acompanyar, cultivar i si és el cas, despertar. El repte és ser competent amb elles, és saber donar respostes vàlides «en el context» a qüestions, reptes... que es presenten quotidianament, utilitzant de manera interrelacionada estratègies, habilitats, coneixements, actituds i recursos que es tenen, o bé que es saben buscar per donar respostes.

Les competències permeten entendre el món des d’una perspectiva religiosa, són un concepte transversal – a totes les matèries- clau per ajudar els nostres alumnes a ser persones adaptades i amb capacitats per afrontar els nous reptes que se’ls presentin en el futur. El conjunt de coneixements –conceptuals i actitudinals – que fonamenten intel·lectualment el fet religiós són propis d’unes àrees curriculars més que unes altres, però en totes elles l’alumne ha d’assolir el nivell competencial que li permeti afrontar amb esperit crític i en llibertat, participar i implicar-se en la construcció d’un món amb més justícia, més en pau i més amor.


Fet religiós a l’escola
Re-ligare
Re-legere
Re-elegire
INFANTIL
INICIAL
MITJÀ
SUPERIOR
ESO
BAT
C
T
P
C
T
P
C
T
P
C
T
P
C
T
P
C
T
P
Carisma


















Espiritualitat–int.emocional


















Valors Humans-Evangèlics


















Cultura religiosa -fet religiós


















Religió catòlica-confessió



















C:
Currículum
T:
Tutorial
P:
Pastoral


És imprescindible tenir el cap i el cor en el moment present. Necessitem conèixer el context sociocultural dels alumnes i les característiques del nostre món. En aquest context obert i interrelacionat destaquem algunes línies de la nostra proposta: l'educació per al compromís missioner, la justícia i la solidaritat, l'educació per l'escolta, el diàleg i la tolerància activa, l'educació per a la ciutadania local i a escala mundial, l’educació en la justícia, la pau i la integritat de la creació.

La religió catòlica com opció personal és una proposta que ens exigeix conèixer-la, però encara més saber-la presentar amb un llenguatge actual i amb un esforç important per trencar prejudicis i reflexionar sobre les interpretacions esbiaixades que puguin aparèixer en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Quan parlem de la religió catòlica, sabem que hem de ser fidels al marc legal, -que ens aquests moments ens marca la LOMCE- però també ens cal una lectura dels nostres plans d'evangelització per aclarir de quin Jesús, de quin Déu, de quina Església i de quina persona parlem quan ens referim a un nou cristià, i a la llum de tots dos fer una proposta creativa i atractiva.

Considero que els desafiaments pedagògics en l’àmbit de l’ensenyament de la religió son varis, però bàsicament hem de tenir en compte els següents criteris:
-       Passar definitivament de la pastoral de moments puntuals a la dinàmica evangelitzadora d'unes escoles, comunitats i altres mediacions apostòliques en pastoral.
-       Passar de la socialització en la normalitat a la proposta del que és alternatiu: "atrevir-se a ser més feliços" des de l'oferta de l'evangeli.
-       Passar de la convocatòria estandaritzada a l’encontre personal i acompanyat.
-       Passar de la prioritat de l'acció a la cura de la contemplació activa i de processos on es cultivi la interioritat.
-       Passar del processament deductiu a l’inductiu.
-       Passar de la simple transmissió de coneixements a la comunicació de l'experiència.
-       Passar de la formació teòrica a l'experiència del que és fonamental acompanyada de la formació idònia i continuada en cada moment.
-       Passar d'estructures i mediacions que regulen i controlen a espais de creixement fratern i responsable.
-       Passar del que és preferentment grupal al que és personal i que desemboca novament en l'experiència grupal.
-       Passar de la transmissió de rutines, obligacions, ritus i celebracions buides a l'explicitació joiosa de la fe: més fe en Déu i més fe en nosaltres mateixos.

Res més. Tinc ganes de poder trobar un entorn on poder aclarir-me encara més i poder ser capaç de redactar una proposta prou engrescadora sobre aquest tema a milers de professors que defensaran els nostres carismes –tots de l’evangeli- en els propers anys i que necessiten saber, saber fer i, sobretot, saber ser testimonis en un món nou.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva: