divendres, 11 de novembre de 2011

Desenvolupament organitzatiu

L'estructura jeràrquica tradicional  es basava en tres nivells de gestió: l'alta direcció, que s'ocupava de definir l'estratègia, els comandaments intermedis, que tenien com a funció gestionar els sistemes i que traslladaven l'estratègia cap a la base i els resultats cap a la cúpula, i els comandaments de primera línia són els encarregats , els professors de les activitats docents el personal “no docent” dels serveis.

Segons Bartlett, aquesta estratègia va funcionar en el seu temps, perquè s'adaptava bé a l'entorn, però no serveix en la situació actual. L'escenari actual no es caracteritza pel creixement continu sinó per discontinuïtats estructurals (l'explosió de la informació i el coneixement), la tasca principal no és assignar els recursos, sinó acumular coneixement. El recurs més escàs per a les institucions, també l’educació no és el capital, sinó el coneixement, la formació  que posseeixen les seves persones.

Bartlett conclou que les claus de la nova organització són tres.
1r.- Un concepte de l'organització basat en les persones i les relacions entre elles més que en els procediments i les funcions. 
2n.-  Un canvi en la funció dels directius. Més que estrategs, controladors i implementadors es necessiten líders capaços de "construir" i desenvolupar l'organització, i emprenedors capaços d'innovar.
3r.-Una nova filosofia de gestió basada en els objectius, els processos i les persones.

Com planteja Bartlett, les organitzacions no són tan sols estructura. L'estructura només és l'esquelet. Les organitzacions també tenen fisiologia, en la qual el flux d'informació i coneixement presenta la funció del reg sanguini, i una psicologia que es conforma amb els valors de les persones i amb la seva manera de pensar i actuar que constitueix la cultura empresarial, marcada per nous reptes.

Les noves formes d'organitzar el treball, des del punt de vista de la qualitat de vida laboral, ofereixen a tots els empleats oportunitats per a la creativitat i la participació, la qual cosa afavoreix l'aprenentatge i la innovació.

Els nous models organitzatius comparteixen característiques comunes, com la importància de la cooperació, el treball en grup, l'aprenentatge i la innovació tecnològica.

Necessitats determinants del nostre model organitzatiu

La FEDAC és crea amb unes necessitats a les quals s’ha de donar una resposta amb un m odel organitzatiu que tingui permeti:
  • El coneixement de la missió i els objectius
  • La innovació contínua en serveis diversos per unes famílies globalitzades.
  • L’aplicació de noves tecnologies en projectes i processos educatius.
  • L’aplicació de noves tècniques de gestió en l’aplicació de projectes
  • Integrar la dificultat organitzativa i de gestió d’una fundació de centres educatius en el desenvolupament d’un producte d’una complexitat considerable com és un model educatiu en un temps real (societat=escola)

Disseny del Model

Per dissenyar i escollir el nostre model d’organització hem de partit d’un model de gestió que podem anomenar enginyeria educativa concurrent, el desenvolupament del qual es basa en un esforç sistemàtic per dissenyar de manera integrada, concurrent els projectes i els processos per la seva implementació en un model educatiu al servei de la societat.
Pretén que les persones que intervenen en el desenvolupament dels projectes i dels processos, des d’un principi, tinguin en compte un estudi sistemàtic i simultani de tots els elements del cicle de vida del producte educatiu, des de l‘objectiu inicial, el seu disseny conceptual, fins la seva implementació, incloent els indicadors de millora aconseguits, la qualitat, el cost i les necessitats dels alumnes i les seves famílies.
Exigeix  el treball coordinat i simultani dels diversos departaments de la fundació.
El treball concurrent substitueix el típic entorn de treball seqüencial, en línia jeràrquica d’actuació dels departaments, per un treball concurrent, simultani, en equip, de tots a partir del moment en que s’inicia el procés.
La enginyeria educativa concurrent necessita de la coordinació i integració de les diverses activitats desenvolupades per cadascuna de les àrees. Aquesta integració s’aconsegueix mitjançant la implantació d’equips de treball multifuncionals, formats per persones amb sensibilitatas diverses i complementàries, de departaments diversos.

Característiques de la gestió per processos concurrents:

A.      Persones funcionals formen part d’equips multifuncionals.
B.      Integració de la presa de decisions en el procés.
C.      Reagrupació dels llocs de treball.
D.      Treballar quan i on sigui més lògic i eficient.
E.       Es redueixen els controls, s’amplia la responsabilitat en la missió.
F.       La feina passa a ser un treball multidimensional.
G.     Es delega en les persones autoritat per prendre decisions.
H.      L’enfoc passa de centrar-se en les activitats al resultat (alumme) aconseguit.
I.        L’estructura de l’organització canvia de jeràrquica a matricial.
J.        Les tecnologies de la informació són la palanca de canvi.
K.      El paper dels directius passa de supervisors o elements de càrrega a líders.
L.       L’èxit depèn de la posada en pràctica i del suport dels líders.
M.    Organització matricial de pocs nivells

Etapes per implantar l’ enginyeria educativa concurrent:

A.      Conèixer perfectament la  missió i els objectius de la fundació.
B.      Identificar i presentar els processors-projectes crítics de l’organització.
C.      Desglossar en activitats i els passos de cada projecte.
D.      Disposar dels indicadors de gestió necessaris per avaluar l’evolució dels processos -projectes.
E.       Definir els responsables de cada procés.
F.       Definir els membres de les àrees afectades per obtenir l’equip interdepartamental.
G.     Ampliar l’equip quan sigui necessari per millorar el procés.

Proposta de model organitzatiu: Model matricial

El model que respon a les nostres necessitats i a la cultura organitzativa que volem desenvolupar és el d’una estructura matricial. És un sistema, anomenat sovint en gestió empresarial, de comandaments múltiples. Una organització amb una estructura matricial compta amb dos tipus d'estructura simultàniament. Una de gestió ordinària de processos consolidats i de caire executiu, que podríem anomenar vertical i una segona i més decisiva pel model que és la disposició horitzontal que combina les persones amb funcions o de departaments diversos per formar un equip de projecte, encapçalat per un cap de projecte o un grup, que és expert en el tema (mentor).

Amb aquest tipus d'organització es pretén aprofitar les estructures funcionals normals per formar el grup d'especialistes interdisciplinaris per al desenvolupament dels projectes. Quan una organització fa front a projectes que entronquen amb diversos departaments es fa obligatori adoptar l’estructura matricial,segons la qual els diversos integrants (interdisciplinaris) d’un projecte tenen una doble dependencia.

Avantatges i desavantatges

Sovint, l'estructura matricial és un mitjà eficient per reunir les diverses habilitats especialitzades que es requereixen per resoldre un problema complex. Un altre avantatge de l'estructura matricial és que concedeix a l'organització una gran flexibilitat per estalviar cost. Com a cada projecte només se li assigna la quantitat exacta de persones necessàries, s'evita la duplicació innecessària.
Un desavantatge és que no tothom d'adaptació bé al sistema matricial. Els membres de l'equip, per ser efectius, han de presentar habilitats interpersonals, ser flexibles i estar disposats a cooperar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva: