Les
diverses institucions –congregacions, fundacions, associacions- intentem ser conscients de la diversitat de reptes als que l'escola
ha de fer front. A
tots ells, els equips directius hi volen donar una resposta adient, fidels a la
qualitat
i calidesa educativa i evangèlica que els ha
caracteritzat des de vell antuvi. De tots els reptes, el tema de la religió –matèria,
assignatura, clima...- esdevé nuclear a tots ells, car
és una opció plenament compromesa en la pròpia missió i esdevé la raó de ser dels nostres centres
educatius. Això ens exigeix obrir un debat, clar i sincer, al respecte i posar sobre
la taula la possibilitat de treballar el fet religiós fidels a les nostres
arrels però amb esperit de renovació del nostre llenguatge, disposats a trencar
amb la vella simbologia carismàtica, oberts als signes del nostre temps i
compromesos en una nova manera de viure la bona notícia. La pregunta és: Com compartir
l’essència enriquidora del missatge sense ser traïts per la presència dels mediadors
del missatge?
Aclarir el tema de la
religió a l’escola esdevé un aspecte de rabiosa necessitat una vegada som
capaços d’adonar-nos de la gran oportunitat que ens aporta la secularització de
les institucions dedicades a l’educació cristiana al nostre país. Aquesta és transformació
interna, però molt més de l’entorn “real” de les nostres escoles, que
acompanyada d’una gran diversitat cultural i religiosa ha esdevingut un nou ecosistema
per l’ensenyament de la religió als nostres centres. Com diu Teresa Guardans “La diversitat ens ha posat cara a cara davant
l'evidència que el terme "religió" és immensament polivalent”. És
clar que ara, quan parlem d’educació religiosa, fet religiós o assignatura de
religió, tenim dubtes. Se’ns fa una bola
a la gola quan hem de mastegar a la vegada, per un costat, el vell currículum
de l’assignatura i les monumentals rutines –pastorals- de l’any litúrgic i per un altre les noves dinàmiques de treball
de la interioritat, l’espiritualitat transversal i el diàleg interreligiós.
La religió i la
pastoral davant –o darrera- s’ha reduït a un contingut –temari- repetitiu, gairebé
viciat, any a any, fins al punt de perdre tot l’encant de novetat, de notícia
nova. Hem de canviar la religió a l’escola,
hem de trencar les velles rutines i ser capaços de sorprendre, primer a
nosaltres mateixos, car som capaços de fer-ho molt millor i després als altres,
els nens, que són els que més ens ho reclamen.
El fet religiós a
l’escola té tres ambients de treball que, mantenint els lligams amb la missió
comú, tenen connotacions que cal remarcar.
·
El primer
ambient i més important és l’ambient global del centre, de l’escola
evangelitzadora que respira acompanyament, acollida, celebració, creixement i
que proposa uns itineraris de coneixement, descoberta del carisma, de la
vocació personal i de fe. El podríem anomenar l’ambient pastoral.
·
Un segon
ambient que podríem anomenar curricular,
és un espai més concret de l’àrea de religió, tot i que les altres àrees
d’aprenentatge també i tenen molt a dir, però en definitiva un espai on
s’integren el conjunt de coneixements –conceptuals i actitudinals – que
fonamenten intel·lectualment el fet religiós.
·
El tercer
ambient és del tot personal, car és el moment on mitjançant el contacte,
l’escolta activa o l’espai personal acostem els nostres cors per crear lligams
d’humanitat, de fraternitat. És on l’acompanyament és més íntim, el podríem
anomenar espai de tutoria.
En Xavier
Melloni arriba a una definició de Fet Religiós vinculant-t’ho a tres arrels
etimològiques que hem semblen molt interessants. Són:
- Religió
com “religare”: crear lligams, establir vincles, relacions en constant
evolució, no estàtica. Contra al confusió, la soledat, la incertesa. Per això
relació:
- Amb una Realitat Última o Transcendent. Déu? Amb quins adjectius?: les creences estan en relació amb Déu. Creences que poden esdevenir conviccions.
- Amb l’altre, amb els altres éssers humans: els codis de comportament es relacionen amb els grups humans.
- Amb la realitat o món: els ritus posen en relació la persona i la natura, el temps i l’espai.
- Religió
com a “re-elegire”: Oportunitat d’optar per... contínuament. Elecció
existencial constant, des de la pròpia llibertat. Exercici de responsabilitat
personal en recerca constant. Per exemple, en l’adhesió diària a Jesús, el
Natzarè. D’aquesta manera la fe és madura i personal.
Crec que el repte ens planteja la necessitat d’implementar
en els nostres centres projectes que detallin les processos necessaris pels que
ha de passar un infant per assegurar el seu creixement interior, per
apoderar-los en la competència emocional i el cultiu de virtuts personals que
li desvetllin l’espiritualitat.
Les teories en
psicologia sobre la multiplicitat de les intel·ligències què, segons Gardner,
disposem els humans per crear les respostes que oferim a l’entorn són 8. I en l’àrea
de l’educació cristina, de l’ensenyament de la religió i del treball pastoral
també les hem de tenir en compte. D’entre aquestes les Intel·ligències
Inerpersonals i Intrapersonals han estat abastament desenvolupades per altres
autors, que les han complementat i aprofundit, definint la Intel·ligència Emocional(D.Goleman)
i la intel·ligència Espiritual (Zohar i Marshall).
Hem de començar per introduir
de forma decidida la Intel·ligència espiritual o existencial –IE- en el currículum
dels centres. La IE és el
complement ideal de les emocions humanes i la definim com la capacitat de
situar-se un mateix en relació amb les facetes més extremes dels cosmos −allò
infinit i infinitesimal− i la capacitat de situar-se un mateix en relació amb
determinades característiques existencials de la condició humana, com el
significat de la vida i de la mort, del destí final del món físic i el món psicològic,
i certes experiències com sentir un profund amor o quedar-se absort davant
d’una obra d’art.
És l’inici de la cultura i formació religiosa als nostres
centres. En el procés d’aprenentatge de l’alumne aquestes intel·ligències s’han
d’acompanyar, cultivar i si és el cas, despertar. El repte és ser competent
amb elles, és saber donar respostes vàlides «en el context» a qüestions, reptes... que es presenten
quotidianament, utilitzant de manera interrelacionada estratègies, habilitats,
coneixements, actituds i recursos que es tenen, o bé que es saben buscar per
donar respostes.
Les competències
permeten entendre el món des d’una perspectiva religiosa, són un concepte
transversal – a totes les matèries- clau per ajudar els nostres alumnes a ser
persones adaptades i amb capacitats per afrontar els nous reptes que se’ls
presentin en el futur. El conjunt de coneixements –conceptuals i actitudinals –
que fonamenten intel·lectualment el fet religiós són propis d’unes àrees
curriculars més que unes altres, però en totes elles l’alumne ha d’assolir el
nivell competencial que li permeti afrontar amb esperit crític i en llibertat,
participar i implicar-se en la construcció d’un món amb més justícia, més en
pau i més amor.
Fet
religiós a l’escola
|
Re-ligare
|
Re-legere
|
Re-elegire
|
||||||||||||||||
INFANTIL
|
INICIAL
|
MITJÀ
|
SUPERIOR
|
ESO
|
BAT
|
||||||||||||||
C
|
T
|
P
|
C
|
T
|
P
|
C
|
T
|
P
|
C
|
T
|
P
|
C
|
T
|
P
|
C
|
T
|
P
|
||
Carisma
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Espiritualitat–int.emocional
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Valors
Humans-Evangèlics
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cultura
religiosa -fet religiós
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Religió
catòlica-confessió
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
C:
|
Currículum
|
T:
|
Tutorial
|
P:
|
Pastoral
|
És imprescindible tenir el cap i el cor en el moment
present. Necessitem conèixer el context sociocultural dels alumnes i les
característiques del nostre món. En aquest context obert i interrelacionat
destaquem algunes línies de la nostra proposta: l'educació per al compromís
missioner, la justícia i la solidaritat, l'educació per l'escolta, el diàleg i
la tolerància activa, l'educació per a la ciutadania local i a escala mundial,
l’educació en la justícia, la pau i la integritat de la creació.
La religió catòlica com opció personal és una proposta que
ens exigeix conèixer-la, però encara més saber-la presentar amb un llenguatge
actual i amb un esforç important per trencar prejudicis i reflexionar sobre les
interpretacions esbiaixades que puguin aparèixer en els mitjans de comunicació
i les xarxes socials. Quan parlem de la religió catòlica, sabem que hem de ser
fidels al marc legal, -que ens aquests moments ens marca la LOMCE- però també
ens cal una lectura dels nostres plans d'evangelització per aclarir de quin Jesús, de quin Déu, de
quina Església i de quina persona parlem quan ens referim a un nou cristià, i a
la llum de tots dos fer una proposta creativa i atractiva.
Considero que els desafiaments
pedagògics en l’àmbit de l’ensenyament
de la religió son varis, però bàsicament hem de tenir en compte els següents criteris:
-
Passar definitivament de la pastoral de moments puntuals a la dinàmica evangelitzadora d'unes escoles, comunitats i altres mediacions apostòliques en pastoral.
-
Passar de la socialització en la normalitat a la proposta
del que és
alternatiu:
"atrevir-se
a ser més
feliços"
des de l'oferta
de l'evangeli.
-
Passar de la convocatòria estandaritzada a l’encontre personal i acompanyat.
-
Passar de la prioritat de l'acció a la cura de la contemplació activa i de processos on es cultivi la interioritat.
-
Passar del processament deductiu a l’inductiu.
-
Passar de la simple transmissió de coneixements a la comunicació de l'experiència.
-
Passar de la formació teòrica a l'experiència del que és fonamental acompanyada de la formació idònia i continuada en
cada moment.
-
Passar d'estructures i mediacions que regulen i controlen a espais de creixement fratern i responsable.
-
Passar del que és preferentment grupal al que és personal i que desemboca novament en l'experiència grupal.
-
Passar de la transmissió de rutines, obligacions, ritus i celebracions
buides
a l'explicitació
joiosa
de la fe:
més fe en Déu i més fe en nosaltres
mateixos.
Res més. Tinc ganes de poder trobar un entorn on poder aclarir-me
encara més i poder ser capaç de redactar una proposta prou engrescadora sobre
aquest tema a milers de professors que defensaran els nostres carismes –tots de
l’evangeli- en els propers anys i que necessiten saber, saber fer i, sobretot, saber
ser testimonis en un món nou.