Aquest nou curs és diferent a tots els altres.
Ens centres FEDAC tenen tots una estructura
organitzativa comú.
Compartim un Caràcter Propi, tenim un Pla Estratègic
comú i un Pla Pastoral erenovador.
Crec que tots els centres, a nivell general, han
comprés la idea que TOTS PLEGATS SOM UN.
Però comprendre sovint no vol dir el mateix que
assumir, compartir o implicar-se.
La situació social en que ens trobem no afavoreix tot
aquest procés de canvis, novetats o fins i tot, el procés de reafirmar la
nostra identitat. Tenim entrebancs greus a nivell econòmic. L'economia de la
FEDAC, de tots i cadascun dels nostres centres, depen en un percentatge
majoritari del concert educatiu i de la política de subvencions educatives de
la GENCAT. És obvi llavors que situació financera de l'estat provoca
que es reduiex no tant sols la nostra capacitat de gestió, si no també la
relació amb moltes famílies que havien enytrat en les nostres escolles gràcies
a una política de despesa social que ara l'estat no pot o no vol assumir. És a
dir:
-No tenim capapcitat econòmica per poder fer tot el
que ens agradaria per les nostres famílies i per satisfer totes les inquietuds
pedagògiques dels docents.
-Podem patir dèficits de matrícula en alguns cursos,
amb el conseqüent perill de perdre línies de concert educatiu..
Arribats a qui que estem fent:
El primer que hem de dir que el que fem es defensar el
projecte, la missió de la FEDAC, que consisteix en continuar oferint una
educació cristiana moderna i de qualitat en tots i cadascun dels 24 centres
d'arreu de Catalunya. Ho fem gracies a dos factors claus:
- La força d'una tradició de treball ben fet amb
professionals d'un alt nivell de competència.
- LA FORÇA de l'únio de es 24 escoles. Si aquesta
situació s''hagués donat sense la FEDAC, perdríem més d'un llençol en aquesta
bugada. La força del col·lectiu ens dona força per negociar amb proveïdors, per
ajudar-nos els una als altres i ens dóna una estructura econòmica amb més
fonaments que cada escola individualment.
Però a nivell particular, en cada centre,Perquè hem
arribat ha aquesta situació?
Segurament donar resposta a aquesta pregunta requereix
molt de temps, temps analitzar el passat i adonar-nos del present que ens toca
viure. Segur, però que les raons que han portat a molts centres educatius de
Catalunya a patir serioses dificultats en aquest moment no són qüestió de 4
dies. L’escola fa temps que arrossega dèficits. En els centres més petits, d’una
línia, dificultats de matrícula importants, que uns anys més que uns altres,
han anant minant la capacitat d’inversió en projectes il·lusionants. En els
centres més grans segurament ha estat més fàcil tenir una bona matrícula, però
també els ha suposat dormir-se a la palla i viure de rendes, que ara no
produeixen els resultats esperats.
Tot el sistema educatiu en general, i cada centre en particular hem d’assumir, tot
i el treball ben fet amb esforç i dedicació, que alguna cosa no hem fet prou bé, o no hem
fet el que calia quan era el moment. Podem caure en la temptació de la queixa o
de donar la culpa als de fora. És un error. Podem perdre el temps adjudicant
culpes o responsabilitats. És un altre error. Tanquem el cercle i mirem-nos a nosaltres i
pensem que podem fer de diferent, que hem de preservar, ara i aquí i d’ara
endavant, per l’escola. Amb els recursos que tenim, materials, persones, idees,
etc.
I que hem de fer?
Cada escola té una història que la fa diferent i
particular, però també ha d’estar oberta al món i saber implementar en la
pràctica docent diària aquelles bones pràctiques pedagògiques innovadores i/o
renovadores que l’ha de fer, a més, moderna i de qualitat . A dia d'avui la
història ens dóna experiència, i també consistència a la nostra identitat, però
no ens assegura el futur. A nivell de cada comunitat educativa, en cada centre
jo crec que és fonamental que tot el que fem ha d’estar basat en:
- Estar units. Però unió al voltant de què?
Quins és el pal de paller del nostre projecte? És evident, i així ho hem
d'entendre tots plegats, que no ens podem perdre en posicions particular, no
ens poden arrossegar velles qüestions pendents o ferides encara obertes. En el
nostre cas, la nostra unió és fonamenta en el projecte comú de la FEDAC,
adoptant les mesures estratègiques necessàries per poder afrontar amb
creativitat, il·lusió i transparència els reptes que ens toquen viure.
- Comprométre’ns. Ens necessitem els uns als
altres, cap de vosaltres pot fer la guerra per la seva part. Hem de treballar
en equip i fer-ho tots junts. Tots i cadascun de vosaltres sou importants i
decisius. Això fins al més profund dels projectes, perquè cap dels plans
renovadors, o fins i tot conservadors, perquè també hem de conservar moltes
coses, cap del projectes que hem d'implementar es poden dur a terme sense
persones valuoses, simpàtiques i solidàries. No és l'ordinador que ens dóna
qualitat, la qualitat és un professors que ensenya els alumnes amb un ordinador
que l'acosta críticament al món, no és suficient una Bíblia per ensenyar el camí
a Jesús, és el professors-Jesús que acompanya en la seva recerca, que
possibilita fer del cor de cada nen i nena un tresor d’amor i pau.
- Som una escola oberta al poble, al barri, a l’entorn,
integrada en la seva realitat, oferint una proposta diversa. Oferim molt a les
nostres famílies, coses que ens demanen: Més hores de classe, aprenentatge de
l’anglès, millor nivell acadèmic, disciplina, acompanyament. Però també hem de
fer un pas més i oferir coses que pot ser que no demanin però que seran
qüestions importants pel futur dels seus fills i filles, aspectes que les
pròpies famílies no valoren, però els que som professionals de la docència
sabem que són importants: L’aprenentatge amb les TAC, el diagnòstic precoç, el
desenvolupament de totes les intel·ligències, el cultiu de la interioritat i la
competència espiritual o l’educació per la sostenibilitat. I ho hem d’oferir de
manera decidida i convençuts, perquè aquest és el nostre Carisma i valor, és el
que volen els nostres clients. No som una escola més. No hi ha igual . Aquest
Carisma és la diferència que ens defineix.
- Comunicar amb força aquest valor afegit ens enriqueix
i ens ajuda a compartir el significat de la nostra oferta educativa. Explicar
aquesta diferència és clau. Oferir raons a les famílies. Enraonar amb elles.La
raó per la qual una família tria la nostra escola no és per ser igual a les
altres, aquesta diferència que la gent
la de percebre, la de veure és la que la fa decidir. Massa sovint les famílies
jutgen la nostra proposta per prejudicis o per la història particular. Hem de
fer un esforç per significar-nos, per diferenciar-nos, per explicar-nos. Cal
tornar a fer-ho
Cada escola de
la FEDAC és una de les 24 columnes que sustenten el nostre temple. Però la
FEDAC no és un edifici o conjunt d’edificis.
Sou vosaltres, nosaltres, tots plegats, el tresor de la FEDAC i hem treballat,
suat, creat i lluitat molt de temps per la nostra vocació, per la nostra
escola, per la nostra vida. de suar, treballar, crear i lluitar. I ara ens cal
continuar fent-ho: Hem de suar, treballar, crear i lluitar.
I la pregunta
final és: De que serveixen totes aquestes paraules si tot ha de continuar
igual? D’on pot sorgir l’espurna que ens ha de permetre fer foc nou?
Jo crec que de
l’amor. Estimo el projecte de la FEDAC, perquè és un crit d’esperança en mig
d’aquest món ofegat de diners, d’egos descomunals i d’injustícies justificades.
La FEDAC vol oferir uns valors, lligats a l’evangeli, uns valors, que encara
que algunes famílies no ho sàpiguen fan dels nostres alumnes, dels seus fills i
filles persones lliures per decidir que volen creure i que volen fer amb la
seva vida.