Quan pregueu per Catalunya
i alceu els ulls vers el cel
veureu com a prop de Déu
hi ha plantada una senyera
coronada amb un estel.
I si ho voleu escoltar
sentireu Pare i pastor
que es parlen en català.
Parlen d'una pàtria bella
-mar enllà hi ha Ciutadella
terra endins hi ha el Ponent-
d'un poble i la seva gent.
Parlen del nacionalisme,
quan l'Antoni li pregunta,
Déu li respon enfadat:
-Ja t'he dit que no és pecat !!!
Parlant com la gent del poble
vau plantar cara, Deig,
al centralisme tronat,
tant polític com mitrat.
S'emprenya com una mona
l'espanyola conferència,
perquè un bisbe de Solsona
demana la independència).
(Presència, 16/8/2003)
(Presència, 16/8/2003)
