dimecres, 13 de febrer del 2013

Model 5e


La paraula constructivisme, l’hem oblidat una mica?. Potser la LOGSE la va estigmatitzar, en alguns sectors del món docent sovint té una connotació d'utopia pedagògica, allunyada de la realitat diària.  Crec que hem de recuperar decididament aquesta idea i incorporar-la amb decisió en els plans docents dels nostres centres. És una estratègia d'aprenentatge que es basa en tenir en compte les creences,  habilitats i coneixements previs que tenen els estudiants per afrontar un contingut o habilitat.
El professor constructivista crea problemes pels estudiants, elabora guies de consulta de l'estudiant, i promou noves formes de pensar. Treballen sobretot fonts primàries que generen interès i material interactiu. L'ensenyament constructivista demana als estudiants treballar amb les seves pròpies dades i aprendre les seves pròpies estratègies d'aprenentatge  Aquesta doble combinació ambdós protagonistes viuen l'aprenentatge com un procés evolutiu lògic.
Quins és el model nuclear que un professors ha de tenir present per programar la seva activitat docent? Quin és el procés d'aprenentatge que un alumne ha de seguir per construir coneixement? El de les 5 E.
Cada un dels de 5 E descriu una fase d'aprenentatge, i cada fase s'inicia- en anglès- amb la lletra "E":Engage, Explore, Explain, Elaborate, and Evaluate, és a dir,  Motivar, Explorar, Explicar, Elaborar i Avaluar. El de 5 E esdevenen un treball competencial que permet als estudiants i professors experimentar activitats comunes, utilitzar i aprofitar els coneixements i experiències prèvies, per construir significats i avaluar contínuament la seva comprensió d'un contingut.
Engage: Aquesta fase del de 5 E inicia el procés. Comporta motivació i compromís per l'activitat fer un esforç per buscar les connexions entre les experiències d'aprenentatge passades i presents. Pretén anticipar les activitats i dirigir el pensament dels estudiants en els resultats d'aprenentatge de les seves activitats actuals. Els estudiants han de ser centrar la seva activitat en el contingut, procés, o l'habilitat per aprendre.
Explorar: Aquesta fase del de 5 E proporciona als estudiants una base comuna d'experiències. Ells identifiquen i desenvolupen conceptes, processos i habilitats. Durant aquesta fase, els estudiants exploraren activament el seu entorn o manipular materials.
Explicació: Aquesta fase del de 5 E ajuda als estudiants que expliquin els conceptes que han estat explorant. Ells tenen l'oportunitat de verbalitzar la seva comprensió conceptual o demostrar noves habilitats o conductes. Aquesta fase també proporciona oportunitats perquè els professors puguin presentar formalment, definicions i explicacions de conceptes, processos, habilitats o conductes.
Elaborar: Aquesta fase del de 5 E amplia la comprensió conceptual dels estudiants i els permet practicar habilitats i comportaments. A través de noves experiències, els alumnes desenvolupen comprensió més profunda i àmplia dels conceptes més importants, obtenir més informació sobre les àrees d'interès, perfeccionar les seves habilitats i compartir el coneixement en la xarxa.


diumenge, 6 de gener del 2013

Indignació i esperança

Aquestes vacances de Nadal han servit per continuar gaudint de les tradicions amb la família i amics, però també per incorporar novetats. M'estalviaré de comentar la satisfacció que he tornat a sentir esquiant, i esquiant de debò després de tant de temps, i a més, amb els fills. L'Arnau i l'Eulàlia en sabran més que jo. Una novetat ha estat llegir altra vegada en Manel Castells, al llibre Redes de indignación y esperanza (Alianza ed.2012). Llegir el llibre de Castells ha estat un acte de comunió. Analitza els moviments de revolució social que s'han produït en els darrers mesos, pocs anys, arreu del món, com a reacció a l'abús dels poders tradicionals (estats, bancs, mitjans de comunicació  jerarquies religioses...). Aquesta reacció Castells la viu com una forma de contrapoder, les arrels del qual, estan en la injustícia fonamental de les societats, contínuament enfrontades a les aspiracions de justícia de les persones. Potser és posa molt dramàtic Castells quan descriu l'aquellarre d'injustícies, però es ben veritat que hi han raons per recordar que tenim raons de pes per lluitar per fer front a: "l'explotació econòmica, pobresa desesperada, desigualtat inícua, política antidemocràtica, estats represors, justícia injusta, racisme, xenofòbia, negació cultural, censura, brutalitat policial, belicisme, fanatisme religiós (sovint contra les creences religioses dels altres), negligència vers el planeta blau (la nostra única llar), indiferència per la llibertat personal, violació de la privacitat, gerontocràcia, intolerància, sexisme, homofòbia i altres atrocitats que representen als monstres que som.
Els mitjans de comunicació catalans (i espanyols) han batejat aquest moviment com un moviment d'indignats, però Castells sosté que la cosa no és tant senzilla, que el moviment no és tant sols d'indignació. Ha estat un moviment que s'ha estès com un virus arreu de la xarxa, a les societats d'arreu: Islàndia (va provocar la redacció d'una nova constitució), Tunísia (un nou govern democràtic), Egipte (caiguda d'un dictador i inici d'un camí difícil però continua cap a més democràcia), Espanya (moviment del 15-M), Catalunya, Estats Units (Occupy Wall Strset, etc. Tots els moviments tenen en comú l'ocupació de l'espai públic, el debat i el diàleg sense líders definits i l'utilització de la xarxa d'internet com a mitja d'autocomunicació. Perquè? Per que les persones senten que han perdut a seguretat, han perdut la confiança en els poders tradicionals, en les institucions. Sense confiança les persones tenen dubtes. Certament són uns moviments que neixen del sentiment, de les emocions, però la comunicació, la informació, la xarxa els ha configurat com a comunitat, i es ben veritat el  companyerisme i la germanor són un aliment molt potent per superar les pors. Els dies de contacte i adonar-se que és un moviment que s'ha arrelat en l'imaginari de les societats(més en la joventut, però també en qualsevol edat) d'arreu del món els ha donat esperança, l'eina fonamental per la lluita per la sobrevivència. L'ansietat o l'ira inicial, que s'associava a la indignació es va transformant en iniciatives proactives, l'empatia que apareix en la gent que a pres la decisió d'ocupar-se d'aquest planeta, de la seva societat, de la seva ciutat els ha portat a l'acció i a l'opció pel canvi. Una nova societat apareix en l'horitzó, per a que sigui possible hauran de fer quelcom per prevaler sobre les xarxes del poder actual i incorporar-se a l'organització   d'una societat que haurà de "reprogramar la política, l'economia, la cultura" i jo hi afegeixo la religió. Les institucions s'hauran de reprogramar, així com les nostres pròpies vides. Som-hi doncs, ja ho diuen els maies  un món acaba, però en comença un altre amb més consciència planetària, amb més intercanvi entre cultures i amb més fluïdesa en la comunicació.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Anàlisi dels resultats electorals 2012




Després de la ressaca democràtica crec que es bo poder analitzar els resultats electorals d'ahir amb les dades a la mà. La primera gran notícia és la participació de la gent, qui deia que la dependència de Catalunya respecte l'estat no interessava més que a uns quants, ha quedat en evidència. Els mitjans de comunicació, fan una lectura del recompte de vots molt personalitzadora en la figura del president Mas. No hi estic d'acord. 
Ahir eren unes eleccions en que es proposaven dues idees sobre el futur del nostre país configurada en dos grans eixos: 

  • La possibilitat de plantejar un referèndum pel Dret a Decidir, en que diversos partits presentaven la possibilitat real de realizar la consulta sobiranista (CiU, ERC, SI i IC), algun plantejava un pas exclusivament federalista i d'altres han presentat un projecte clarament nacionalista espanyol.
  • L'altre eix es mou en el sentit que ha de tenir la gestió política de la repercussió en el benestar social de la crisi econòmica(més d'esquerra-dreta). 
Jo crec que els resultats en aquest eixos són clars, el percentatge de gent sobiranista augmenta i el percentatge de gent amb una preocupació important per l'estat del benestar social també,  però crec que cadascú de vosaltres els ha de poder interpretar en llibertat. Jo us comparteixo la meva graella.



Resultats eleccions 2012- Comparativa amb 2010









2012
2010
Partit vots  Percentatge Escons vots  Percentatge Escons
CiU 1.112.341 30,68% 50 1.202.830 38,43% 62
ERC-Cat Sí 496.292 13,68% 21 219.173 7,00% 10
PSC 523.333 14,43% 20 575.233 18,38% 28
P.P. 471.197 12,99% 19 387.066 12,37% 18
ICV-EUiA 358.857 9,89% 13 230.824 7,37% 10
C's 274.925 7,58% 9 106.154 3,39% 3
CUP 126.219 3,48% 3      
PxC 60.142 1,65%   75.134 2,40%  
SI 46.608 1,28%   102.921 3,29% 4
Eb 27.874 0,76%



PACMA 20.777 0,57%



PIRATA.CAT 17.942 0,49%



UPyD 14.552 0,40%



FARTS.cat 11.675 0,32%



VD 5.936 0,16%



U.C.E. 2.502 0,06%



PRE-IR 815 0,02%



SiR 332 0%



TOTALS 3.572.319 98,4% 135 2.899.335 92,6% 135
Votans de més: 672.984











Resum eix:  Dret de Decidir



Sobiranista 2.140.317 59,0% 87 1.755.748 56% 86
Federalista 523.333 14,4% 20 575.233 18% 28
Nacionalista(Esp) 746.122 20,6% 28 493.220 16% 21
Altres 162.547 4,4% 0 75.134 2,4% 0







Resum eix:  Esquerra-dreta



Iniciativa social 1.535.465 42,3% 57 1.025.230 32,8% 48
Extrems 349.619 9,6% 9 181.288 5,8% 3
Iniciativa  capital 1.583.538 43,7% 69 1.589.896 50,8% 80
Altres 103.697 2,8% 0 102.921 3,3% 4

dijous, 13 de setembre del 2012

Factors efetius


Factors responsables de les escoles efectives


La cultura del centre


La cultura és una red de valors, creences, regles, costums, eines, textos i maneres de parlar que són la via per formar les identitats i per això es va reproduint en el temps. Cada família viu la seva pròpia cultura,  cada centre és una unitat complexa de cultura i tots plegats som una institució amb una cultura més amplia que forma part d’una cultura encara major, la cultura de la societat-país en que s’insereix.  Quina de les cultures obté el rol de protagonista és cabdal a l’hora de parlar de la qualitat del centre, car si de totes les cultures la consideració de la cultura del desenvolupament és i forma part vital de tota la feina que fa el centre anirà a favor del progrés educatiu de l’escola.

Desenvolupament del potencial del lideratge sistèmic


Els líders sistèmics són aquells directors que volen ser directors d’un centre FEDAC per que desitgen assumir funcions de lideratge. Aquests directors s’esforcen, no tant sols per l’èxit del “seu centre”,  treballen per l’èxit dels altres centres FEDAC com si ho fessin pel seu propi centre.

El líder sistèmic està convençut que l’èxit no és ni el seu propi, ni el del seu centre, és l’èxit de tota l’organització que garanteix que cada centre esdevingui un GRAN centre educatiu, és l’èxit dels seus alumnes el que dóna sentit al seu lideratge, és l’èxit de tota la comunitat educativa tant a nivell professional com personal que consolida la qualitat i l’efectivitat de l’organització.

Per canviar el sistema, per aportar al sistema cada vegada més qualitat, més millora, apareixen vàries funciones del líder sistèmic:
·         Desenvolupar el treball en equip entre diversos centres sobre temes específics que tenen conseqüències clares i considerables i que superen la capacitat de qualsevol centre individualment.
·         Optar per dirigir i liderar un centre en una situació extremadament delicada i canviant un context local creant una cultura dirigida a l’èxit.
·         Compartir les necessitats, les inquietuds i la direcció dels altres centres que passen per dificultats i millorar-los.
·         Assumir el lideratge d’una comunitat d’educadors per intermediar entre centres i recolzar el potencial dels millors.
·         Treballar com agent de canvi, persona de transició o líder expert per identificar les millors pràctiques.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Centres educatius en crisi.


Aquest nou curs és diferent a tots els altres.

Ens centres FEDAC tenen tots una estructura organitzativa comú.
Compartim un Caràcter Propi, tenim un Pla Estratègic comú i un Pla Pastoral erenovador. 
Crec que tots els centres, a nivell general, han comprés la idea que TOTS PLEGATS SOM UN.

Però comprendre sovint no vol dir el mateix que assumir, compartir o implicar-se.

La situació social en que ens trobem no afavoreix tot aquest procés de canvis, novetats o fins i tot, el procés de reafirmar la nostra identitat. Tenim entrebancs greus a nivell econòmic. L'economia de la FEDAC, de tots i cadascun dels nostres centres, depen en un percentatge majoritari del concert educatiu i de la política de subvencions educatives de la GENCAT. És obvi llavors que situació financera de l'estat provoca que es reduiex no tant sols la nostra capacitat de gestió, si no també la relació amb moltes famílies que havien enytrat en les nostres escolles gràcies a una política de despesa social que ara l'estat no pot o no vol assumir. És a dir:

-No tenim capapcitat econòmica per poder fer tot el que ens agradaria per les nostres famílies i per satisfer totes les inquietuds pedagògiques dels docents.
-Podem patir dèficits de matrícula en alguns cursos, amb el conseqüent perill de perdre línies de concert educatiu..

Arribats a qui que estem fent:

El primer que hem de dir que el que fem es defensar el projecte, la missió de la FEDAC, que consisteix en continuar oferint una educació cristiana moderna i de qualitat en tots i cadascun dels 24 centres d'arreu de Catalunya. Ho fem gracies a dos factors claus:

- La força d'una tradició de treball ben fet amb professionals d'un alt nivell de competència.
- LA FORÇA de l'únio de es 24 escoles. Si aquesta situació s''hagués donat sense la FEDAC, perdríem més d'un llençol en aquesta bugada. La força del col·lectiu ens dona força per negociar amb proveïdors, per ajudar-nos els una als altres i ens dóna una estructura econòmica amb més fonaments que cada escola individualment.

Però a nivell particular, en cada centre,Perquè hem arribat ha aquesta situació?

Segurament donar resposta a aquesta pregunta requereix molt de temps, temps analitzar el passat i adonar-nos del present que ens toca viure. Segur, però que les raons que han portat a molts centres educatius de Catalunya a patir serioses dificultats en aquest moment no són qüestió de 4 dies. L’escola fa temps que arrossega dèficits. En els centres més petits, d’una línia, dificultats de matrícula importants, que uns anys més que uns altres, han anant minant la capacitat d’inversió en projectes il·lusionants. En els centres més grans segurament ha estat més fàcil tenir una bona matrícula, però també els ha suposat dormir-se a la palla i viure de rendes, que ara no produeixen els resultats esperats.

Tot el sistema educatiu en general,  i cada centre en particular hem d’assumir, tot i el treball ben fet amb esforç i dedicació,  que alguna cosa no hem fet prou bé, o no hem fet el que calia quan era el moment. Podem caure en la temptació de la queixa o de donar la culpa als de fora. És un error. Podem perdre el temps adjudicant culpes o responsabilitats. És un altre error.  Tanquem el cercle i mirem-nos a nosaltres i pensem que podem fer de diferent, que hem de preservar, ara i aquí i d’ara endavant, per l’escola. Amb els recursos que tenim, materials, persones, idees, etc.

I que hem de fer?

Cada escola té una història que la fa diferent i particular, però també ha d’estar oberta al món i saber implementar en la pràctica docent diària aquelles bones pràctiques pedagògiques innovadores i/o renovadores que l’ha de fer, a més, moderna i de qualitat . A dia d'avui la història ens dóna experiència, i també consistència a la nostra identitat, però no ens assegura el futur. A nivell de cada comunitat educativa, en cada centre jo crec que és fonamental que tot el que fem ha d’estar basat en:

- Estar units. Però unió al voltant de què? Quins és el pal de paller del nostre projecte? És evident, i així ho hem d'entendre tots plegats, que no ens podem perdre en posicions particular, no ens poden arrossegar velles qüestions pendents o ferides encara obertes. En el nostre cas, la nostra unió és fonamenta en el projecte comú de la FEDAC, adoptant les mesures estratègiques necessàries per poder afrontar amb creativitat, il·lusió i transparència els reptes que ens toquen viure.

- Comprométre’ns. Ens necessitem els uns als altres, cap de vosaltres pot fer la guerra per la seva part. Hem de treballar en equip i fer-ho tots junts. Tots i cadascun de vosaltres sou importants i decisius. Això fins al més profund dels projectes, perquè cap dels plans renovadors, o fins i tot conservadors, perquè també hem de conservar moltes coses, cap del projectes que hem d'implementar es poden dur a terme sense persones valuoses, simpàtiques i solidàries. No és l'ordinador que ens dóna qualitat, la qualitat és un professors que ensenya els alumnes amb un ordinador que l'acosta críticament al món, no és suficient una Bíblia per ensenyar el camí a Jesús, és el professors-Jesús que acompanya en la seva recerca, que possibilita fer del cor de cada nen i nena un tresor d’amor i pau.

- Som una escola oberta al poble, al barri, a l’entorn, integrada en la seva realitat, oferint una proposta diversa. Oferim molt a les nostres famílies, coses que ens demanen: Més hores de classe, aprenentatge de l’anglès, millor nivell acadèmic, disciplina, acompanyament. Però també hem de fer un pas més i oferir coses que pot ser que no demanin però que seran qüestions importants pel futur dels seus fills i filles, aspectes que les pròpies famílies no valoren, però els que som professionals de la docència sabem que són importants: L’aprenentatge amb les TAC, el diagnòstic precoç, el desenvolupament de totes les intel·ligències, el cultiu de la interioritat i la competència espiritual o l’educació per la sostenibilitat. I ho hem d’oferir de manera decidida i convençuts, perquè aquest és el nostre Carisma i valor, és el que volen els nostres clients. No som una escola més. No hi ha igual . Aquest Carisma és la diferència que ens defineix.

- Comunicar amb força aquest valor afegit ens enriqueix i ens ajuda a compartir el significat de la nostra oferta educativa. Explicar aquesta diferència és clau. Oferir raons a les famílies. Enraonar amb elles.La raó per la qual una família tria la nostra escola no és per ser igual a les altres, aquesta diferència que  la gent la de percebre, la de veure és la que la fa decidir. Massa sovint les famílies jutgen la nostra proposta per prejudicis o per la història particular. Hem de fer un esforç per significar-nos, per diferenciar-nos, per explicar-nos. Cal tornar a fer-ho

Cada escola de la FEDAC és una de les 24 columnes que sustenten el nostre temple. Però la FEDAC no és un edifici  o conjunt d’edificis. Sou vosaltres, nosaltres, tots plegats, el tresor de la FEDAC i hem treballat, suat, creat i lluitat molt de temps per la nostra vocació, per la nostra escola, per la nostra vida. de suar, treballar, crear i lluitar. I ara ens cal continuar fent-ho: Hem de suar, treballar, crear i lluitar.

I la pregunta final és: De que serveixen totes aquestes paraules si tot ha de continuar igual? D’on pot sorgir l’espurna que ens ha de permetre fer foc nou?

Jo crec que de l’amor. Estimo el projecte de la FEDAC, perquè és un crit d’esperança en mig d’aquest món ofegat de diners, d’egos descomunals i d’injustícies justificades. La FEDAC vol oferir uns valors, lligats a l’evangeli, uns valors, que encara que algunes famílies no ho sàpiguen fan dels nostres alumnes, dels seus fills i filles persones lliures per decidir que volen creure i que volen fer amb la seva vida.