dilluns, 30 de desembre del 2013

Recordant el bisbe Deig

Quan pregueu per Catalunya
i alceu els ulls vers el cel
veureu com a prop de Déu
hi ha plantada una senyera
coronada amb un estel.
I si ho voleu escoltar
sentireu Pare i pastor
que es parlen en català.
Parlen d'una pàtria bella
-mar enllà hi ha Ciutadella
terra endins hi ha el Ponent-
d'un poble i la seva gent.
Parlen del nacionalisme,
quan l'Antoni li pregunta,
Déu li respon enfadat:
-Ja t'he dit que no és pecat !!!
Parlant com la gent del poble
vau plantar cara, Deig,
al centralisme tronat,
tant polític com mitrat.
S'emprenya com una mona
l'espanyola conferència,
perquè un bisbe de Solsona
demana la independència). 

(Presència, 16/8/2003)
 

dissabte, 7 de setembre del 2013

FEDAC o la passió per educar



Primer Congrés d’Educadors FEDAC


Quan l’Equip de titularitat va pensar en aquest congrés tenia clar que havia de ser un espai pel contacte, un temps per conviure i amb un contingut molt vinculat amb el vostre dia a dia. Entre tots els organitzadors es va triar el lema del @CongrsFEDAC, #passióxeducar. Aquesta és una expressió que parla de tots vosaltres. De la vostra passió i, de la vostra vocació, l’educació de petits i grans. El lema us converteix a tots vosaltres en els  veritables protagonistes de la FEDAC.

Ajuntem passió i educació. Un per l’altre. La passió, aquesta emoció intensa, inclinació vital, vehement, aquesta necessitat imperiosa d’educar, i fer-ho bé, posant l’alumne en el centre i , treballant en equip, vivint la nostra vocació.

I l’educació, com fruit de la vostra passió, del vostre treball, del vostre estímul, del vostre acompanyament a l’alumne,  en diàleg  amb l’entorn, amb els altres i amb si mateix. També un diàleg font d’una veritable evangelització.

Durant el dia ,primer tindrem l’exposició de l’Alfons Cornella, que ens aportarà reflexions importants a tenir en compte per FER BÉ la nostra tasca educativa, i els tallers ens oferiran una àmplia visió de la vostra habilitat educativa i de la vostra creativitat pedagògica, dos enormes eines per desenvolupar el talent per la docència.

Els tallers marquen una manera de treballar, una voluntat de fer camí i també una idea:   La potencialitat de la ment, del nostre cos i del sentiments i relacions que establim amb els altres s’integren, i no poden funcionar de manera separada ni en la persona ni en l’escola. La diversitat d’intel·ligències integren la capacitat de l’alumne per aprendre i s’integren en una gran pluralitat d’estratègies metodològiques que cada escola ens presentarà en forma de taller. 30 formes de viure la creativitat pedagògica en els nostres centres, experiències que han demostrat la seva vàlua en la pràctica, a l’aula.

Segurament per molts de vosaltres els tallers no suposaran una gran novetat, perquè molt ja ho sabeu, però, si prenem distància i fem una mirada més global veurem que sovint no practiquem tot allò que sabem i que la rutina no hauria de limitar la nostra creativitat.

Hem de fer una aposta decidida per que l’escola FEDAC sigui reflexa d’aquesta pluralitat d’estratègies pedagògiques, vetlli pel cultiu de la diversitat d’intel·ligències que possibiliten el desenvolupament integral de la persona humana, en definitiva, que les escoles siguin entorns on tots els alumnes tinguin l’oportunitat de descobrir el propi talent, per si mateixos.

Els alumnes són el nucli de la nostra acció educativa evangelitzadora, com el fang al terrissaire. Els alumnes us necessiten al seu costat, sou partícips de la seva formació, de la seva educació i de la seva vida. Necessiten que feu aflorar les seves habilitats personals, que els hi puguin fer punta, puguin fer créixer la seva vocació i viure la seva passió. Avui això necessita que tots vosaltres, protagonistes de la FEDAC sapigueu desenvolupar un nou paradigma educatiu, respectuós amb la capacitat de cada persona i poder arribar a una nova dimensió de l’existència humana en cadascuna de les vostres escoles, en tota la FEDAC.

Cultivar el talent educatiu particular, cultivar el talent DIFERENCIAL de cadascun de vosaltres, serà la primera porta oberta per cultivar el talent de cadascun dels vostre alumnes.

Sabem que tots naixem amb una capacitat extraordinària per la imaginació (qui no se n’adona quan juga amb un nen de tres anys), amb diverses intel·ligències, amb les nostres emocions, espiritualitat o la intuïció. Qualitats que ens fan diferents, diversos i complexos. Poc a poc, però, el sistema –educatiu vull dir- va desenvolupant una perillosa voluntat d’homogeneïtzació intel·lectual. Hem de superar definitivament aquesta  tendència que sol entén de ciències o lletres,  i la creença nefasta que arribats a una edat ja no podem ni aprendre ni millorar. Crear oportunitats per aprendre i millorar, converteix l’educació en una experiència renovadora en si mateixa

Vosaltres també heu estat alumnes i ara com a educadors sabeu que la capacitat d’aprendre no es perd mai, potser no ho fem a la mateixa velocitat, però el potencial per créixer i canviar forma part del nostre ADN, tant si som alumnes com educadors. Jo us demano que, com a educadors de la FEDAC no us poseu límits a la vostra capacitat d’aprendre.

Sabem el que fem i perquè ho fem, ens agrada fer-ho, hem triat de fer-ho i tenim la l’oportunitat i la fortuna, de poder educar. Se que també tenim decepcions i  moments de frustració, però vosaltres us ancoreu en el que “no funciona” , navegueu, busqueu, viviu la passió de l’educació. 
Tots plegats tenim un dia per compartir els nostres talents, per compartir les nostres il·lusions, per relativitzar els nostres temors i sobre tot per apassionar-nos per la nostra professió que és la més bonica del món.  El que farà que el país creixi i la societat millori, no és l’economia, tot i que ho sembli, és l’educació, perquè al món tot depèn sempre de les persones i aquestes són el subjecte de la vostra passió, educar cada matí per transformar aquest món en un entorn de pau, amor i justícia.

Siguem testimonis, tots plegats, d’aquesta passió per educar.


Vic, 6 de setembre de 2013

dilluns, 11 de març del 2013

L'endemà

Crec que resulta força interessant plantejar-nos que passa l'endemà de prendre una decisió. És una tasca que subratlla la maduresa d'un poble. A alguns sols els preocupa el que poden perdre abans de prendre la decisió, llàstima que molts siguin polítics.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Model 5e


La paraula constructivisme, l’hem oblidat una mica?. Potser la LOGSE la va estigmatitzar, en alguns sectors del món docent sovint té una connotació d'utopia pedagògica, allunyada de la realitat diària.  Crec que hem de recuperar decididament aquesta idea i incorporar-la amb decisió en els plans docents dels nostres centres. És una estratègia d'aprenentatge que es basa en tenir en compte les creences,  habilitats i coneixements previs que tenen els estudiants per afrontar un contingut o habilitat.
El professor constructivista crea problemes pels estudiants, elabora guies de consulta de l'estudiant, i promou noves formes de pensar. Treballen sobretot fonts primàries que generen interès i material interactiu. L'ensenyament constructivista demana als estudiants treballar amb les seves pròpies dades i aprendre les seves pròpies estratègies d'aprenentatge  Aquesta doble combinació ambdós protagonistes viuen l'aprenentatge com un procés evolutiu lògic.
Quins és el model nuclear que un professors ha de tenir present per programar la seva activitat docent? Quin és el procés d'aprenentatge que un alumne ha de seguir per construir coneixement? El de les 5 E.
Cada un dels de 5 E descriu una fase d'aprenentatge, i cada fase s'inicia- en anglès- amb la lletra "E":Engage, Explore, Explain, Elaborate, and Evaluate, és a dir,  Motivar, Explorar, Explicar, Elaborar i Avaluar. El de 5 E esdevenen un treball competencial que permet als estudiants i professors experimentar activitats comunes, utilitzar i aprofitar els coneixements i experiències prèvies, per construir significats i avaluar contínuament la seva comprensió d'un contingut.
Engage: Aquesta fase del de 5 E inicia el procés. Comporta motivació i compromís per l'activitat fer un esforç per buscar les connexions entre les experiències d'aprenentatge passades i presents. Pretén anticipar les activitats i dirigir el pensament dels estudiants en els resultats d'aprenentatge de les seves activitats actuals. Els estudiants han de ser centrar la seva activitat en el contingut, procés, o l'habilitat per aprendre.
Explorar: Aquesta fase del de 5 E proporciona als estudiants una base comuna d'experiències. Ells identifiquen i desenvolupen conceptes, processos i habilitats. Durant aquesta fase, els estudiants exploraren activament el seu entorn o manipular materials.
Explicació: Aquesta fase del de 5 E ajuda als estudiants que expliquin els conceptes que han estat explorant. Ells tenen l'oportunitat de verbalitzar la seva comprensió conceptual o demostrar noves habilitats o conductes. Aquesta fase també proporciona oportunitats perquè els professors puguin presentar formalment, definicions i explicacions de conceptes, processos, habilitats o conductes.
Elaborar: Aquesta fase del de 5 E amplia la comprensió conceptual dels estudiants i els permet practicar habilitats i comportaments. A través de noves experiències, els alumnes desenvolupen comprensió més profunda i àmplia dels conceptes més importants, obtenir més informació sobre les àrees d'interès, perfeccionar les seves habilitats i compartir el coneixement en la xarxa.


diumenge, 6 de gener del 2013

Indignació i esperança

Aquestes vacances de Nadal han servit per continuar gaudint de les tradicions amb la família i amics, però també per incorporar novetats. M'estalviaré de comentar la satisfacció que he tornat a sentir esquiant, i esquiant de debò després de tant de temps, i a més, amb els fills. L'Arnau i l'Eulàlia en sabran més que jo. Una novetat ha estat llegir altra vegada en Manel Castells, al llibre Redes de indignación y esperanza (Alianza ed.2012). Llegir el llibre de Castells ha estat un acte de comunió. Analitza els moviments de revolució social que s'han produït en els darrers mesos, pocs anys, arreu del món, com a reacció a l'abús dels poders tradicionals (estats, bancs, mitjans de comunicació  jerarquies religioses...). Aquesta reacció Castells la viu com una forma de contrapoder, les arrels del qual, estan en la injustícia fonamental de les societats, contínuament enfrontades a les aspiracions de justícia de les persones. Potser és posa molt dramàtic Castells quan descriu l'aquellarre d'injustícies, però es ben veritat que hi han raons per recordar que tenim raons de pes per lluitar per fer front a: "l'explotació econòmica, pobresa desesperada, desigualtat inícua, política antidemocràtica, estats represors, justícia injusta, racisme, xenofòbia, negació cultural, censura, brutalitat policial, belicisme, fanatisme religiós (sovint contra les creences religioses dels altres), negligència vers el planeta blau (la nostra única llar), indiferència per la llibertat personal, violació de la privacitat, gerontocràcia, intolerància, sexisme, homofòbia i altres atrocitats que representen als monstres que som.
Els mitjans de comunicació catalans (i espanyols) han batejat aquest moviment com un moviment d'indignats, però Castells sosté que la cosa no és tant senzilla, que el moviment no és tant sols d'indignació. Ha estat un moviment que s'ha estès com un virus arreu de la xarxa, a les societats d'arreu: Islàndia (va provocar la redacció d'una nova constitució), Tunísia (un nou govern democràtic), Egipte (caiguda d'un dictador i inici d'un camí difícil però continua cap a més democràcia), Espanya (moviment del 15-M), Catalunya, Estats Units (Occupy Wall Strset, etc. Tots els moviments tenen en comú l'ocupació de l'espai públic, el debat i el diàleg sense líders definits i l'utilització de la xarxa d'internet com a mitja d'autocomunicació. Perquè? Per que les persones senten que han perdut a seguretat, han perdut la confiança en els poders tradicionals, en les institucions. Sense confiança les persones tenen dubtes. Certament són uns moviments que neixen del sentiment, de les emocions, però la comunicació, la informació, la xarxa els ha configurat com a comunitat, i es ben veritat el  companyerisme i la germanor són un aliment molt potent per superar les pors. Els dies de contacte i adonar-se que és un moviment que s'ha arrelat en l'imaginari de les societats(més en la joventut, però també en qualsevol edat) d'arreu del món els ha donat esperança, l'eina fonamental per la lluita per la sobrevivència. L'ansietat o l'ira inicial, que s'associava a la indignació es va transformant en iniciatives proactives, l'empatia que apareix en la gent que a pres la decisió d'ocupar-se d'aquest planeta, de la seva societat, de la seva ciutat els ha portat a l'acció i a l'opció pel canvi. Una nova societat apareix en l'horitzó, per a que sigui possible hauran de fer quelcom per prevaler sobre les xarxes del poder actual i incorporar-se a l'organització   d'una societat que haurà de "reprogramar la política, l'economia, la cultura" i jo hi afegeixo la religió. Les institucions s'hauran de reprogramar, així com les nostres pròpies vides. Som-hi doncs, ja ho diuen els maies  un món acaba, però en comença un altre amb més consciència planetària, amb més intercanvi entre cultures i amb més fluïdesa en la comunicació.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Anàlisi dels resultats electorals 2012




Després de la ressaca democràtica crec que es bo poder analitzar els resultats electorals d'ahir amb les dades a la mà. La primera gran notícia és la participació de la gent, qui deia que la dependència de Catalunya respecte l'estat no interessava més que a uns quants, ha quedat en evidència. Els mitjans de comunicació, fan una lectura del recompte de vots molt personalitzadora en la figura del president Mas. No hi estic d'acord. 
Ahir eren unes eleccions en que es proposaven dues idees sobre el futur del nostre país configurada en dos grans eixos: 

  • La possibilitat de plantejar un referèndum pel Dret a Decidir, en que diversos partits presentaven la possibilitat real de realizar la consulta sobiranista (CiU, ERC, SI i IC), algun plantejava un pas exclusivament federalista i d'altres han presentat un projecte clarament nacionalista espanyol.
  • L'altre eix es mou en el sentit que ha de tenir la gestió política de la repercussió en el benestar social de la crisi econòmica(més d'esquerra-dreta). 
Jo crec que els resultats en aquest eixos són clars, el percentatge de gent sobiranista augmenta i el percentatge de gent amb una preocupació important per l'estat del benestar social també,  però crec que cadascú de vosaltres els ha de poder interpretar en llibertat. Jo us comparteixo la meva graella.



Resultats eleccions 2012- Comparativa amb 2010









2012
2010
Partit vots  Percentatge Escons vots  Percentatge Escons
CiU 1.112.341 30,68% 50 1.202.830 38,43% 62
ERC-Cat Sí 496.292 13,68% 21 219.173 7,00% 10
PSC 523.333 14,43% 20 575.233 18,38% 28
P.P. 471.197 12,99% 19 387.066 12,37% 18
ICV-EUiA 358.857 9,89% 13 230.824 7,37% 10
C's 274.925 7,58% 9 106.154 3,39% 3
CUP 126.219 3,48% 3      
PxC 60.142 1,65%   75.134 2,40%  
SI 46.608 1,28%   102.921 3,29% 4
Eb 27.874 0,76%



PACMA 20.777 0,57%



PIRATA.CAT 17.942 0,49%



UPyD 14.552 0,40%



FARTS.cat 11.675 0,32%



VD 5.936 0,16%



U.C.E. 2.502 0,06%



PRE-IR 815 0,02%



SiR 332 0%



TOTALS 3.572.319 98,4% 135 2.899.335 92,6% 135
Votans de més: 672.984











Resum eix:  Dret de Decidir



Sobiranista 2.140.317 59,0% 87 1.755.748 56% 86
Federalista 523.333 14,4% 20 575.233 18% 28
Nacionalista(Esp) 746.122 20,6% 28 493.220 16% 21
Altres 162.547 4,4% 0 75.134 2,4% 0







Resum eix:  Esquerra-dreta



Iniciativa social 1.535.465 42,3% 57 1.025.230 32,8% 48
Extrems 349.619 9,6% 9 181.288 5,8% 3
Iniciativa  capital 1.583.538 43,7% 69 1.589.896 50,8% 80
Altres 103.697 2,8% 0 102.921 3,3% 4