dimecres, 30 de març del 2016

Estem estigmatitzats



Llegeixo una edició digital del diari El País a Catalunya un article de NEUS VIDAL que porta per títol, "Barcelona tiene centros concertados sin ningún alumno inmigrante" i afegeix, "Un colegio público de Ciutat Vella tiene un 76% de estudiantes extranjeros; un concertado cercano, 6%". Te barra el títol, quina mala llet. De seguida entren en diàleg Facebook amb l'Ismael Palacín i després amb l'Anna Ramis sobre el tema. Concertada elitista i pública estigmatitzada?

L'article és un atac a l'escola concertada, a la qual se li apliquen tot de tòpics que menystenen la seva iniciativa social i educativa i fan quedar força malament les famílies que escullen les nostres escoles -elitistes, adinerades, marginadores...- I també, encara que no és la seva intenció, apliquen força tòpics vers l'escola pública, el seus projectes educatius i també fan quedar força malament les seves famílies,ja que al seu entendre, no haurien de poder escollir escola, estigmatitzen les escoles i són culpables del mals resultats que aconsegueixen.

A l'Ismael, que en sap molt, li preocupa que unes escoles siguin classistes i uns altres hagin de suportar l'existència d'escoles "ghetto", i que aquestes haurien de tenir més recursos. Jo dic, d'acord!! Però aplicar "ghetto" a les escoles de pobres i no fer-ho a escoles de rics és un vici molt perjudicial pels pobres.

Jo voldria que l'escola "ghetto" tingués els màxims recursos, però aquesta història de que uns poden triar escola (pq està clar que els que tenen més € podran triar escola) i els altres, per ser com són, no ho puguin fer, i hagin de ser "adjudicats" a un centre per una política "distributiva" a mi no m'agrada. Si una família vol anar a l'escola del seu barri, carrer, poble o tarannà específic té dret a escollir-ho, adjudicar-li un centre és limitar-li els drets, com ho seria repartir els alumnes de la Bonanova, Sarrià o qualsevol similar, per evitar fer "ghettos de pijos". M'agrada la teva última frase,car crec hem d'evitar afrontar aquest problema socioeducatiu amb el "típic" enfrontament pública concertada, tenim llocs on la cooperació entre ambdues xarxes ha estat un èxit, i ha estat per la possibilitat de disposar de recursos equitatius. Hem de parlar-ne en profunditat d'aquest tema, però amb una visió més sistèmica.


L'Ismael em comenta que entén la postura, però no només es tracta de donar recursos a les escoles estigmatitzades, sinó d'evitar que n'hi hagin. Esplica: a Catalunya la segregació escolar no correlaciona amb la segregació territorial sinó més aviat amb l'efecte fugida de les famílies més instruides de determinats centres del mateix territori i de la baixa corresponsabilitat de moltes escoles d'un mateix territori a l'hora d'assumir aquests alumnes. Molts municipis tenen polítiques proactives per incentivar la barreja d'alumnes (iles vam recollir en un llibre) i cal "premiar" o "incentivar" als centres que assumeixen més alumnes amb complexitat educativa front a aquells altres centres que no assumeixen aquest esforç de corresponsabilitat. La segregació és greu pels alumnes i per la cohesió social, i amb lideratge i voluntat es pot millorar molt. És la nostra responsabilitat.

I l'Anna, amb la seva experiència, recorda que les solucions passen per millorar les escoles més estigmatitzades i fer-les atractives a les famílies (Roser Argemí dixit). No en repartir els fills d'algunes famílies sense tenir en compte els seus criteris i preferències.Vulnerant els drets d'aquells qui menys tenen.

Poc a poc ens anem entenent, l'Ismael sap, i així ho diu, que aquest és un problema social del país, no tant sols passa a la concertada, també a la pública, però tot i el mal aquest mal enfocament del títol,  no li treu importància a la segregació.


Sí Ismael tens raó, però en els temps en que vivim, a l'escola i a les institucions que lluitem per la seva dignitat els titulars ens donen vida o ens la treuen, i els diaris sembla que ens persegueixin amb el punyal entre les dents.

Una escola és estigmatitzada pel judici que en fa l'entorn, que és qui estigmatitza les seves famílies. Ergo una escola estigmatitzada no ho és perquè està "massa plena" d'alumnes de famílies de tipologia "estigmatitzada" i han fet fugir les que "estigmatitzen". Cada escola ha de tenir a la seva disposició els recursos necessaris per a que el determinisme sociocultural de l'alumne i llurs famílies, no el condemni a ser estigma, generació darrera generació. I això, amics meus, ho he viscut en escoles d'iniciativa social i estatal, ambdues sustentades amb recursos públics, que semblen ser insuficients per ambdues, i en moltes circumstàncies. Precisament són aquestes circumstàncies de cada escola les que determinen el fet i no permeten "estigmatitzar" ni la publica ni la concertada, ja que són producte d'un mateix sistema rígid, amb discursos antics, carregats d'intencions particulars i amb poca visió del bé comú. 

Hem de millorar el sistema educatiu català i ho hem de fer de manera inclusiva. Tots hem arribat fins aquí i tots hi hem de tenir un paper. Visca l'educació pública de Catalunya, estatal i concertada!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva: