Centres educatius en crisi.

Aquest nou curs és diferent a tots els altres.

Ens centres FEDAC tenen tots una estructura organitzativa comú.

Compartim un Caràcter Propi, tenim un Pla Estratègic comú i un Pla Pastoral erenovador. 

Crec que tots els centres, a nivell general, han comprés la idea que TOTS PLEGATS SOM UN.

Però comprendre sovint no vol dir el mateix que assumir, compartir o implicar-se.

La situació social en que ens trobem no afavoreix tot aquest procés de canvis, novetats o fins i tot, el procés de reafirmar la nostra identitat. Tenim entrebancs greus a nivell econòmic. L'economia de la FEDAC, de tots i cadascun dels nostres centres, depen en un percentatge majoritari del concert educatiu i de la política de subvencions educatives de la GENCAT. És obvi llavors que situació financera de l'estat provoca que es reduiex no tant sols la nostra capacitat de gestió, si no també la relació amb moltes famílies que havien enytrat en les nostres escolles gràcies a una política de despesa social que ara l'estat no pot o no vol assumir. És a dir:

-No tenim capapcitat econòmica per poder fer tot el que ens agradaria per les nostres famílies i per satisfer totes les inquietuds pedagògiques dels docents.

-Podem patir dèficits de matrícula en alguns cursos, amb el conseqüent perill de perdre línies de concert educatiu..

Arribats a qui que estem fent:

El primer que hem de dir que el que fem es defensar el projecte, la missió de la FEDAC, que consisteix en continuar oferint una educació cristiana moderna i de qualitat en tots i cadascun dels 24 centres d'arreu de Catalunya. Ho fem gracies a dos factors claus:

- La força d'una tradició de treball ben fet amb professionals d'un alt nivell de competència.

- LA FORÇA de l'únio de es 24 escoles. Si aquesta situació s''hagués donat sense la FEDAC, perdríem més d'un llençol en aquesta bugada. La força del col·lectiu ens dona força per negociar amb proveïdors, per ajudar-nos els una als altres i ens dóna una estructura econòmica amb més fonaments que cada escola individualment.

Però a nivell particular, en cada centre,Perquè hem arribat ha aquesta situació?

Segurament donar resposta a aquesta pregunta requereix molt de temps, temps analitzar el passat i adonar-nos del present que ens toca viure. Segur, però que les raons que han portat a molts centres educatius de Catalunya a patir serioses dificultats en aquest moment no són qüestió de 4 dies. L’escola fa temps que arrossega dèficits. En els centres més petits, d’una línia, dificultats de matrícula importants, que uns anys més que uns altres, han anant minant la capacitat d’inversió en projectes il·lusionants. En els centres més grans segurament ha estat més fàcil tenir una bona matrícula, però també els ha suposat dormir-se a la palla i viure de rendes, que ara no produeixen els resultats esperats.

Tot el sistema educatiu en general,  i cada centre en particular hem d’assumir, tot i el treball ben fet amb esforç i dedicació,  que alguna cosa no hem fet prou bé, o no hem fet el que calia quan era el moment. Podem caure en la temptació de la queixa o de donar la culpa als de fora. És un error. Podem perdre el temps adjudicant culpes o responsabilitats. És un altre error.  Tanquem el cercle i mirem-nos a nosaltres i pensem que podem fer de diferent, que hem de preservar, ara i aquí i d’ara endavant, per l’escola. Amb els recursos que tenim, materials, persones, idees, etc.

I que hem de fer?

Cada escola té una història que la fa diferent i particular, però també ha d’estar oberta al món i saber implementar en la pràctica docent diària aquelles bones pràctiques pedagògiques innovadores i/o renovadores que l’ha de fer, a més, moderna i de qualitat . A dia d'avui la història ens dóna experiència, i també consistència a la nostra identitat, però no ens assegura el futur. A nivell de cada comunitat educativa, en cada centre jo crec que és fonamental que tot el que fem ha d’estar basat en:

- Estar units. Però unió al voltant de què? Quins és el pal de paller del nostre projecte? És evident, i així ho hem d'entendre tots plegats, que no ens podem perdre en posicions particular, no ens poden arrossegar velles qüestions pendents o ferides encara obertes. En el nostre cas, la nostra unió és fonamenta en el projecte comú de la FEDAC, adoptant les mesures estratègiques necessàries per poder afrontar amb creativitat, il·lusió i transparència els reptes que ens toquen viure.

- Comprométre’ns. Ens necessitem els uns als altres, cap de vosaltres pot fer la guerra per la seva part. Hem de treballar en equip i fer-ho tots junts. Tots i cadascun de vosaltres sou importants i decisius. Això fins al més profund dels projectes, perquè cap dels plans renovadors, o fins i tot conservadors, perquè també hem de conservar moltes coses, cap del projectes que hem d'implementar es poden dur a terme sense persones valuoses, simpàtiques i solidàries. No és l'ordinador que ens dóna qualitat, la qualitat és un professors que ensenya els alumnes amb un ordinador que l'acosta críticament al món, no és suficient una Bíblia per ensenyar el camí a Jesús, és el professors-Jesús que acompanya en la seva recerca, que possibilita fer del cor de cada nen i nena un tresor d’amor i pau.

- Som una escola oberta al poble, al barri, a l’entorn, integrada en la seva realitat, oferint una proposta diversa. Oferim molt a les nostres famílies, coses que ens demanen: Més hores de classe, aprenentatge de l’anglès, millor nivell acadèmic, disciplina, acompanyament. Però també hem de fer un pas més i oferir coses que pot ser que no demanin però que seran qüestions importants pel futur dels seus fills i filles, aspectes que les pròpies famílies no valoren, però els que som professionals de la docència sabem que són importants: L’aprenentatge amb les TAC, el diagnòstic precoç, el desenvolupament de totes les intel·ligències, el cultiu de la interioritat i la competència espiritual o l’educació per la sostenibilitat. I ho hem d’oferir de manera decidida i convençuts, perquè aquest és el nostre Carisma i valor, és el que volen els nostres clients. No som una escola més. No hi ha igual . Aquest Carisma és la diferència que ens defineix.

- Comunicar amb força aquest valor afegit ens enriqueix i ens ajuda a compartir el significat de la nostra oferta educativa. Explicar aquesta diferència és clau. Oferir raons a les famílies. Enraonar amb elles.La raó per la qual una família tria la nostra escola no és per ser igual a les altres, aquesta diferència que  la gent la de percebre, la de veure és la que la fa decidir. Massa sovint les famílies jutgen la nostra proposta per prejudicis o per la història particular. Hem de fer un esforç per significar-nos, per diferenciar-nos, per explicar-nos. Cal tornar a fer-ho

Cada escola de la FEDAC és una de les 24 columnes que sustenten el nostre temple. Però la FEDAC no és un edifici  o conjunt d’edificis. Sou vosaltres, nosaltres, tots plegats, el tresor de la FEDAC i hem treballat, suat, creat i lluitat molt de temps per la nostra vocació, per la nostra escola, per la nostra vida. de suar, treballar, crear i lluitar. I ara ens cal continuar fent-ho: Hem de suar, treballar, crear i lluitar.

I la pregunta final és: De que serveixen totes aquestes paraules si tot ha de continuar igual? D’on pot sorgir l’espurna que ens ha de permetre fer foc nou?

Jo crec que de l’amor. Estimo el projecte de la FEDAC, perquè és un crit d’esperança en mig d’aquest món ofegat de diners, d’egos descomunals i d’injustícies justificades. La FEDAC vol oferir uns valors, lligats a l’evangeli, uns valors, que encara que algunes famílies no ho sàpiguen fan dels nostres alumnes, dels seus fills i filles persones lliures per decidir que volen creure i que volen fer amb la seva vida.