ESPURNA PLA ESTRATÈGIC 2011-2012

Hem comencem un nou curs, un nou repte, i aquest any el repte és doble.Aquest estiu les paraules més publicades i comentades han estat crisi i indignació. Tots dos crits furguenen el profund descrèdit de les institucions. La crisi va néixer en el sector financer i ens acaba afectant a tots, minvant la viabilitat econòmica dels nostres centres. Ahir, deia una analista “Si avui l’estat grec no pot fer front al primer pagament del deute, una nova retallada serà inevitable en l’economia europea, la recessió serà inevitable”. La indignació creix en aquests context de paraules i persones buides de contingut proactiu, i el primer símptoma és que les persones posen en dubte la competència de les institucions tradicionals, i això ens afecta a nosaltres,  com a  institució tradicional que ofereix un servei bàsic i com a col·lectiu d’educadors que tampoc creuen o dubten del sistema, i es senten perduts en mig de tantes “polítiques necessàries” per l’escola.

En el retorn als nostres centres ens trobem amb les primeres conseqüències de tot aquest batibull: retallada de les NEEdssd, endarreriment de les despeses de funcionament, retallada de vetlladors, dubtes més que evidents sobre el contracte programa... La quina hi faltava pel duro!! Cada dia és més evident i clar que el model d’escola tal i com la coneixem arriba a una cruïlla, una gran cruïlla!! Què fem?

·         Molts tenen la temptació de tornar a fer el mateix camí, tornar al punt de sortida i així successivament.

·         Molts decideixen emprendre un camí nou, sense gaires consideracions de cap a on va. Volen tirar endavant, ni que sigui a cegues.

·         Molts es detenen per analitzar el seu full de ruta, fixar el nord i decideixen el camí que els ha de portar a la pròximacruïlla.

·         Altres paren i veuen què fan els altres, esperant a decidir-se.

I nosaltres, la FEDAC?

Després del gran pas realitzat amb la creació de la Fundaciói el canvi de titularitat dels 24 centres, ens trobem  en aquesta cruïlla i som responsables de la decisió, del camí que hem de prendre, tots plegats.

El més important encarano ho hem fet, la situació actual ens aboca a una situació difícil i crítica. No cal donar dades, les coneixeu: finançament, continguts, professors, famílies, inversions.

Quin camí seguim? Ens quedem aturats? El dia a dia, la gran quantitat de feina que fem és important, moltes vegades urgent, però és estratègica?

Tenim un Pla Estratègic.

Si tenim un objectiu, si tenim un full de ruta a la FEDAC és perquè a més de fer feina, tots plegats dediquem esforços a buscar la resposta a les preguntes estratègiques.

Què és educar avui? Per què hem d’educar avui? Per a què hem d’educar als joves d’avui? Quèoferim a les famílies? Ho complim? Quina és la millor manera d’ensenyar? Quina és la millor manera d’aprendre? Qui ha d’aprendre?

Quantes preguntes, no? Realment, crec que ningú de vosaltres vol la comoditat de continuar com si aquestes preguntes no existissin, o no fossin per avui… Vosaltres, No!  Hem de donar resposta. Heu de donar resposta.

I les respostes a aquestes qüestions no són una pila de conceptes, una llista de receptes, un mapa de reptes, no. Crec que neixen en les nostres i les vostres actituds, amb la voluntat de tots plegats. Els titulars del centre són els qui LIDEREN, la punta de llança d’un projecte.

Proposo:

Primer:Ambició, la mateixa que la d’un bon frare predicador i fundador. Aconseguir resultats pot resultar relativament senzill, però mantenir-los en el temps és més complicat si no es té l’ambició de fer-ho bé. Fer-ho bé requereix esforç constant, treball en equip, obrir fronts nous, fer foc nou quan convé, requereix ambició per la qualitat.

Segon: Lideratge del directius, en aquests moments necessitem persones decidides; ja eren necessàries el15 d’agost de 1856. Si vosaltres no lidereu el projecte, no hi ha projecte. Si vosaltres no creieu en el projecte, no hi ha projecte. Si vosaltres no dirigiu el projecte, no hi ha projecte. Sou l’espurna que encén la flama.Ser líder no vol dir ser el millor en tot, vol dir treure el millor de cadascú pel bé del grup, saber treballar en equip,saber fer treballar en equip.

Tercera és la Millora constant i qualitat: No ens podem aturar , les novetats no s’acaben, ens queden moltes millores per assolir. La clau de fer les coses bé consisteix a creure que sempre hi ha un repte més, divers, diferent, per demostrar que sabem fer les coses. Hem d’estar atents a la millora, amb una mirada serena i una oïda oberta, perquè les novetats no n’hi prou deconèixer-les, cal analitzar-les i implementar-les per generar canvi. Qui no canvia, no millora.

Quarta: La Gestió eficient dels recursos és, en aquest moment i més que mai, un aspectetranscendental. Els diners ja eren importants per adquirir cases al segle XIX, la Gna Rosa Santeugènia, ho sabia llavors. I també ho sabem ara. No hem de mirar al passat per aconseguir millorar els nostres comptes, haurem de prendre decisions i llençar-nos a obrir més portes. Tenim una situació econòmica molt saludable. Tal com diuen els més savis de l’economia, si no tens deute i generes riquesa, ets ric. Hem de saber aprofitar la conjuntura per fer els deures bé i estar preparats per quan els vents ens siguin favorables. Tenim deures, no podem amagar el cap sota l’ala, hem de ser valents.Si ho som, l’obra de Sant Francesc Coll, la seva FEDAC, disposarà d’uns fonaments prou forts, sobre pedra sòlida.

I per acabar: La Competència i l’exigència de tots els membres de la FEDAC, directius, educadors i educadores, alumnes i famílies han de ser òptimes. Ser competent no és una possibilitat, és un deure; exigir la competència no és una possibilitat, és un deure. Cal millorar , la qualitat del sistema educatiu és millorable i per tant també ho és la nostra feina. Ens hem d’exigir ser els millors, i posar-nos en disposició d’aconseguir-ho. Ser els millors no vol dir ser el número 1, vol ser preservar la voluntat de fer la nostra feina cada dia millor, integrada en els signes del temps en que vivim però amb una perspectiva de futur, participar en l’educació d’unes persones que han de construir un futur millor.

L’escola, la FEDAC, és un repte que ens ateny a tos plegats i que necessita de la vostra il·lusió per ser escoles cada dia millors -i avui per avui no és un objectiu gens fàcil!- Tenim reptes i també dificultats, però també tenim la nostra força de voluntat, la nostra força interior que unida en tots plegats ens converteix en els millors defensors d’un projecte fet realitat, d’un tresor, Ell ens ho va ensenyar i estigueu ben convençuts que tots junts, estimant la nostra feina –la millor de les feines possibles!- estimant el nostre company o companya, els nostres alumnes, la vida diària, farem del nostre entorn un món millor.

Comencem un nou curs, com el de l’any passat, dur i amb molta feina, i necessitem força, molta força, la vostra força interior per afrontar aquesta feina amb confiança, esperança i alegria,...molta alegria!