Capacitat per créixer

 

Els Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE, per les seves sigles en Anglès de Personal Learning Environment) són sistemes que permeten a les persones prendre el control i gestió organitzat del seu propi aprenentatge en entorns TIC, com una escola o un lloc de treball.

Això fa èmfasi al suport als alumnes d'un centre, entre altres coses, a:

- Fixar els seus propis objectius de aprenentatge en les tasques, deures, exàmens ... d'escoles 2.0.

-  Gestionar el seu aprenentatge, la gestió dels continguts i processos davant quantitats ingents deinformació.

-  Comunicar-se amb altres en el procés i aconseguir així els objectius de aprenentatge.

Els conceptes importants en un PLE inclouen la integració dels episodis d'aprenentatge formals i
informals en una experiència única, el ús de xarxes socials que poden creuar les fronteres institucionals i la utilització de protocols de xarxa (Peerto-Peer, serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins d'un espai gestionat personalment.

Definir l'estructura d'un PLE resulta complicat, en primer lloc perquè els PLEs són eines complexes, molt personals, adaptables, i en permanent  evolució. Tampoc hi ha fins a la data un consens prou ampli com per donar per tancada aquesta qüestió. No obstant, l'important no és tant el trobar la recepta o la formula exacta, com a ésser conscients de quins són els elements que graviten al voltant d'un PLE i les relacions que s'estableixen entre aquests elements, així com les utilitats del mateix i la manera com pot servir als nostres propòsit i interessos i als de la comunitat de referència, ja sigui virtual o real, en la que estiguem immersos.

No obstant això, per a una primera aproximació, podríem establir na aproximació a una estructura de un PLE en base a tres elements: Eines, Recursos i Xarxa Personal d'Aprenentatge. És a dir, per una part tenim els elements, artefactes, i tecnologies que ens permeten buscar, classificar, elaborar i compartir la informació i el coneixement. D'altra banda tenim els recursos en si mateixos, és a dir, la informació, el coneixement, les dades nosaltres i el nostre PLE. I finalment tenim la Xarxa Personal de Aprenentatge, que és la xarxa de persones amb la qual mantenim contacte i que amplien el nostre camp de aprenentatge, accés a dades, etc., i amb el que compartim i contrastem el coneixement i les dades que ens proporciona el PLE.

El desenvolupament i gestió d'un PLE és una vegada més un procés obert, flexible, variable, i fins i tot es pot dir caòtic, en el sentit que va evolucionant en funció del que totes les possibles interconnexions que sorgeixen van aportant. En aquest sentit és un procés viu i és aquí on resideix en última instància la seva diferència, seu interès i la seva efectivitat com eina d'aprenentatge.

Tot inici d'un PLE part de la existència per part de l'usuari d'un interès, ja sigui personal o professional, i del desig de seguir aprofundint en el coneixement i en la recerca de solucions o alternatives per al assumpte en qüestió així com en la  difusió d'aquestes. Aquest desig inicial ens porta habitualment a la  recerca d'informació sobre el tema, informació que arribat un punt necessitem començar guardar i  classificar. Aquí comencen a en entrar en joc els marcadors socials, o els arxius en línia, ja sigui per documents o per a arxius audiovisuals.

També ens podem subscriure a els blocs o llocs web mitjançant serveis com RSS o Google reader o altres. Més tard podem començar a detectar que ja existeixen comunitats virtuals o persones que comparteixen les nostres mateixes inquietuds, i vam començar a participar tant en la xarxa de cursos de Moodle del nostre centre o la plataforma institucional, com en xarxes socials, on podem compartir la informació i conèixer gent, com en microblogs, com twitter, que encara que van néixer amb vocació més social, s'han transformat en potentíssimes eines de recerca de informació.

Més tard, però no necessàriament en aquest ordre, podem començar a sentir la necessitat d'expressar i donar a conèixer alguna cosa sobre el tema que ens interessa, per la qual cosa podem publicar un bloc, que al seu torn ens donarà un flux de opinions i dades amb les persones que el llegeixin. I així poc a poc anem descobrint noves eines i utilitats que ens brinden noves possibilitats, com fer una presentació a Slideshare, Prezzi, o publicar un document en Goggle Doc per compartir amb altres usuaris.

Quan aquest procés s'ha posat en marxa, un mateix va guanyant confiança i és la pròpia xarxa personal d'aprenentatge la qual anirà sobre la marxa clarificant dubtes, aportant solucions, i generant noves vies a explorar.

Un PLE pot seguir evolucionant i desenvolupant- infinitament i mai tindrem dues PLE iguals, justament perquè cada  usuari és diferent en els seus interessos,  les seves capacitats i la seva visió particular  del tema. Un aspecte interessant a tractar i sobre el qual s'està començant a discutir en els fòrums sobre PLEs, és sobre com encaixar un PLE individual, amb les possibilitats de aprenentatge d'entorns més institucionals, com pot ser la Universitat, l'escola, l'entorn laboral, o en el nostre cas la pròpia Administració Pública.

El maneig d'un PLE permet a les persones, i indirectament a les organitzacions, siguin aquestes del tipus que siguin, trencar amb les dissociació clàssica entre treball, formació i aprenentatge, integrant tot en un mateix entorn. A nivell d'aprenentatge, contingut i continent es fonen, el que aprenem (el contingut), i com ho aprenem (el continent) són tan rellevants l'un com l'altre. El PLE permet l'aprenent prendre les regnes de la seva formació i alinear amb les seves necessitats personals i professionals de manera permanent i gairebé instantània. Per a l'organització, i com a segon punt, això suposa una integració total de la formació  en el dia a dia de la mateixa.

D'altra banda, la velocitat dels canvis i la complexitat, com a característiques essencials en l'era del coneixement i de les xarxes, fan que les organitzacions hagin de convertir-se en "Organitzacions intel ligents", capaços d'absorbir, filtrar i utilitzar la informació rellevant a una velocitat  gairebé instantània per poder adaptar-la canvi permanent. En aquest sentit, i com 3r punt, els PLE donen una eina i un estil de funcionament alineat amb aquests canvis.

Per a les institucions dedicades a la formació, el coneixement d'aquestes noves eines suposen la possibilitat d'adaptar i anticipar als canvis que inevitablement van a passar en un termini de temps breu en el camp de la formació, tal com apunten totes les tendències, i per tant pot donar-li en un avantatge competitiva, en la mesura que suposen millores i avenços que faciliten tant a formadors com a usuaris el desenvolupament dels processos d'aprenentatge.

A més, i com complement, la integració dels PLE en la cultura de la institució poden aportar valuoses eines per manejar i facilitar el flux intern de informació, així com la comunicació entre aquesta i els seus usuaris, aspectes clau per a la supervivència i l'èxit de qualsevol organització en aquests moments. Com a exemples, wikis internes o externes, blogs, FAQs, pàgines de suggeriments, eines innovadores de col·laboració oberta amb l'entorn, etc ...

Adaptació de l'article "Creació i gestió d'un PLE "de Josu Uztarroz”